Maternitat, adopció o acolliment?

Quan llegeixes normativa, has de tenir clar que s’ha de llegir sempre TOT.

Seguint esta tònica, resulta que quan llegeixes punt per agulla coses sobre aquestes tres situacions; maternitat, adopció i acolliment; veus que en segons quins llocs les veiem escrites les tres, i d’altres vegades es refereix només a la maternitat.

Així, ens podem trobar que per exemple, quan llegim sobre la prestació econòmica, sempre ens concreta que és per a la maternitat, l’adopció i l’acolliment. En assistència sanitària també. En excedència per cura de fill també. Peeeero, quan anem a llegir sobre les bonificacions aplicables a les quotes de la Seguretat Social en cas de convertir a indefinida una treballadora que s’acaba de reincorporar per maternitat, i que fins ara tenia un contracte temporal... ep! S’han perdut les altres dos coletilles! On són l’adopció i l’acolliment? Què passa aquí? És que hi ha beneficis que només són aplicables a la maternitat biològica? Ens trobem en un cas de discriminació? Què en diu de tot això la quadriculada llei d’Igualtat???

Les últimes recerques realitzades criden a la tranquil·litat, ja que en alguns llocs pots veure, abans de començar a llegir sobre aquests temes, com es deixa constància de que s’entén per maternitat: la maternitat biològica, l’adopció i l’acolliment.

Tot i això, més val que seguim tenint en compe totes les possibles matitzacions...

Començaré parlant dels joves autònoms familiars…

Per exemple. És un bon tema per començar. Si anem a mirar, no existeixen els treballadors per compte d’altri si no hi ha autònoms al darrera!

L’alte dia vam discutir un tema bastant interessant sobre el tema autònoms. Sabieu que només es poden donar d’alta a partir dels 18 anys? És una condició impepinable. D’altra banda, si el teu pare té una empresa, i a tu no se’t dona bé estudiar i als 16 anys ja voldries començar a treballar en ell, resulta que pel fet de ser familiar (fins a segon grau) d’autònom, tu també hauries de ser autònom. Com es menja això? El fet és que abans, si tenies menys de 18 anys (qui diu menys de 18 diu 13, 15, 16… anys), i treballaves per a l’empresa del papà, podies estar treballant-hi sense cap mena d’afiliació, ni per compte d’altre, ni com a autònom.

Pos bueno, resulta que al juliol del 2007 va arribar a les postres vides una llei anomenada “Estatut dels Autònoms”, que acabava en este buit legal: així, s’ha prohibit als menors de 16 anys desenvolupar qualsevol treball autònom o professional per una banda, i de l’altra, s’ha introduït un article bastant interessant: s’estableix que els autònoms podràn contractar per compte d’altri els seus fills menors de 30 anys, encara que convisquin amb ells. Això si, aquests estaràm exclosos de cotitzar per atur a la Seguretat Social (o sigui, que no tindràn dret a paro pel temps que han estat treballant per al papa).

I ara... un bloc!

Del publisher ’98 al space msn, del space msn al fotolog, del fotolog al facebook i del facebook al bloc.

Símbol de maduresa? Potser. Variació en funció del temps lliure? També pot ser. Voluntat d’autosuperació personal? Pse… bueno...

De totes maneres, intentarem fer este espai una mica més “serio” que el descerebrat fotolog, i el multitudinari facebook, tot aprofitant l’avinentesa de que sembla que hagis de tenir una ment i una capacitat de concentració ultradesenvolupades per a tenir un bloc.

Així, vull intentar aprofitar per comentar els dubtes, inquietuds i novetats que sorgeixen durant la setmana, laboralment parlant, i que sempre són discutibles. A veure si així aprofitem i resolem dubtes que la gent sempre tenim en l’aire…

Les pataques i les bajoques agafen una altra temàtica, qui sap si més constructiva i tot!