Les vacances en la jubilació parcial

Moltes vegades es parla dels dies que tenen que treballar a l’any els que estan jubilats parcialment, que, generalment, han de complir amb el 15% de la jornada anual. Però, que passa amb els 30 dies de vacances anuals a les que tot treballador té dret?

Tenint en compte que la resta de jornada, el 85%, el treballador està jubilat, hem d’agafar del 15% restant que encara treballa, la proporció que li correspondria de vacances. És un error molt comú acabar pronte fent uns càlculs arrodonits, arribant a la conclusió lògica que s’ha de treballar fent 40 hores a la setmana durant un mes a l’any, per complir amb el 15% de la jornada anual.

Però anem a fer-ho be: posem per cas una empresa a la qual se li aplica un conveni que té una jornada anual de 1805 hores anuals. Per a aquestes hores, corresponen 30 dies naturals de vacances. Fent un càlcul simple, podem fer el 15% de 30, i ens surten 4,5 dies, que s’arrodoneixen per sobre i serien per tant 5 dies de vacances dels laborables que tindrà el prejubilat.

Però, per determinar-ho més detalladament, també podem calcular el 15% de la jornada anual, que són 270,75 hores. D’aquestes 270,75 hores, en resulten 33,85 dies per treballar a temps complert (per tant, s’han de treballar 34 dies a l’any). Respecte al còmput anual de les vacances, segons les 1805 hores anuals, dividim 1805 h. Entre 30 dies, i ens surt que cada 60,16 hores de feina, tenim un dia de vacances. Si fem 270,75 hores (que és el 15% de la jornada que ha de realitzar el jubilat), entre 60,16, també ens surten 4,5 dies de vacances.

Llavors, quadra: En el cas de la jornada anual de 1805 hores, no és un mes a l’any el que ha de treballar el jubilat parcial, sinó més aviat 29 dies.

Hanami

La meva aportació al Hanami celebrat a Paüls el 29-03-2009:


Versos d'Arnaud de Tintinhac, trobador occità del S.XII

Molt dezir l'aura dossana
lanquan vei los albres floritz
et aug d'auxel grans e petitz
lur chans per vergiers e per plais;
e, qui d'amor ha envejat
si'n aquel temps no se pleja,
no vueill son lonc respeit mi do


Traducció:

Molt deistjo l'aura dolça
quan veig los arbres florits
i escolto els ocells grans i petits
llurs cants pels horts i les tanques;
i, qui l'amor ha anhelat
si en aquest temps no se sotmet,
no desitjo que em concedeixi treva

Baixes d'autònoms (I)

Esta vegada se tracta d’un cas que podria ser senzill, però al moment en que vaig haver d’anar a la Tesoreria de la Seguretat Social (a partir d’ara TGSS), a arreglar-ho, ja se va liar la troca… A sobre vaig haver d’anar jo a la TGSS!

El cas: una S.L., on els dos socis eren l’home i la dona, amb el 50% de participacions cadascun. Administrador únic l’home. El tema estava en que la dona es volia donar de baixa perquè deixava de treballar a la S.L. perque es posava a treballar en un altre lloc per compte aliè. Moltbe, com que ella no és administradora, només sòcia, no hauria d’haver cap problema. Encara que siguis soci i tinguis participacions, no cal que estiguis donat d’alta d’autònom, si no treballes a la societat.

I dit això, vull explicar com són els impresos d’alta i baixa per als autònoms que pertanyen a una societat capitalista (S.L., S.A.,…). És un imprès on, a la primera pàgina poses les dades de d’autònom que vols donar d’alta o baixa, i al darrera, hi ha una declaració on l’administrador de la societat diu que aquest autònom inicia o cessa en la societat a partir de la data esmentada.

Aclarit aquest punt, segueixo amb l'experiència que vaig tenir. Em vaig dirigir a la TGSS, amb tota la documentació necessària (amb l’imprès de baixa d’autònoma degudament emplenat, per davant i per darrera, també). Que bé, el funcionari que m'ha tocat no és el meu “amic”! (el dels problemes amb un cas anterior sobre autònoms societaris). Però... s'ho mira i em diu: està tot correcte, però m'hauràs de portar una declaració signada per l'administrador conforme aquesta dona ja no prestarà més serveis per a la societat....

Recordeu el que vos he dit dels impresos d'autònoms?? Què havia dit que hi ha a la segona plana?? Li intento dir que això ja hi és, pero me diu que no, que això és diferent.

En fi... Moltbe, marxo, fem una altra declaració en un paper a banda... I quan, al dia següent a la TGSS, el meu número va aparèixer a la pantalla, em va assenyalar que havia d'anar cap a la taula de.... el meu “amic”! Tot i així, vaig voler ser optimista: Este es un cas diferent, és mes fàcil, ahir ja em va atendre un altre funcionari sobre aquest cas, i aquest segur que des de que la va ballar en mi, que s'ha informat una mica sobre autònoms...

Pos no. S'ho va mirar, remirar, i al final me diu: “Volvemos a estar con las mismas, para mí esta señora no puede ser baja de autónoma! Pero como yo no quiero más problemas contigo, se lo voy a dar a la directora para que decida ella misma”. I jo vaig pensar: vaiga, se'n recorda de mi ja per a sempre este xic... I li vaig dir: “Ah, cap problema, m'espero i que m'atengui ella...”. I vaig pensar que de fet, seria lo millor! Aquella dona si que és competent!

Quan m'atén la directora, es mira el cas, i al final em pregunta: “Dónde está el problema?” I jo: “el seu company me diu que no pot ser baixa d'autónoma perque té el 50% de les participacions i és la dona...”. Ella crida al company. Li diu que si no hi treballa no té perquè estar d'alta. I llavors jo aprofito per afegir: “Ah, i també porto esta declaració a banda, que em va dir l'altre dia aquell senyor que ho havia de portar...” I ella: “Pero si esto ya está detrás!” I jo li faig cara de: i a mi que me explicas, jo faig lo que m'han dit!

Així que recordo, abans d'anar sols a un lloc aixi... millor que abans consulteu en professionals que han de currar-s'ho per a tenir una feina, i no aneu directament a preguntar als funcionarios del Estado... Que cadascun vos dirà una cosa.

Maternitat, adopció o acolliment?

Quan llegeixes normativa, has de tenir clar que s’ha de llegir sempre TOT.

Seguint esta tònica, resulta que quan llegeixes punt per agulla coses sobre aquestes tres situacions; maternitat, adopció i acolliment; veus que en segons quins llocs les veiem escrites les tres, i d’altres vegades es refereix només a la maternitat.

Així, ens podem trobar que per exemple, quan llegim sobre la prestació econòmica, sempre ens concreta que és per a la maternitat, l’adopció i l’acolliment. En assistència sanitària també. En excedència per cura de fill també. Peeeero, quan anem a llegir sobre les bonificacions aplicables a les quotes de la Seguretat Social en cas de convertir a indefinida una treballadora que s’acaba de reincorporar per maternitat, i que fins ara tenia un contracte temporal... ep! S’han perdut les altres dos coletilles! On són l’adopció i l’acolliment? Què passa aquí? És que hi ha beneficis que només són aplicables a la maternitat biològica? Ens trobem en un cas de discriminació? Què en diu de tot això la quadriculada llei d’Igualtat???

Les últimes recerques realitzades criden a la tranquil·litat, ja que en alguns llocs pots veure, abans de començar a llegir sobre aquests temes, com es deixa constància de que s’entén per maternitat: la maternitat biològica, l’adopció i l’acolliment.

Tot i això, més val que seguim tenint en compe totes les possibles matitzacions...

Començaré parlant dels joves autònoms familiars…

Per exemple. És un bon tema per començar. Si anem a mirar, no existeixen els treballadors per compte d’altri si no hi ha autònoms al darrera!

L’alte dia vam discutir un tema bastant interessant sobre el tema autònoms. Sabieu que només es poden donar d’alta a partir dels 18 anys? És una condició impepinable. D’altra banda, si el teu pare té una empresa, i a tu no se’t dona bé estudiar i als 16 anys ja voldries començar a treballar en ell, resulta que pel fet de ser familiar (fins a segon grau) d’autònom, tu també hauries de ser autònom. Com es menja això? El fet és que abans, si tenies menys de 18 anys (qui diu menys de 18 diu 13, 15, 16… anys), i treballaves per a l’empresa del papà, podies estar treballant-hi sense cap mena d’afiliació, ni per compte d’altre, ni com a autònom.

Pos bueno, resulta que al juliol del 2007 va arribar a les postres vides una llei anomenada “Estatut dels Autònoms”, que acabava en este buit legal: així, s’ha prohibit als menors de 16 anys desenvolupar qualsevol treball autònom o professional per una banda, i de l’altra, s’ha introduït un article bastant interessant: s’estableix que els autònoms podràn contractar per compte d’altri els seus fills menors de 30 anys, encara que convisquin amb ells. Això si, aquests estaràm exclosos de cotitzar per atur a la Seguretat Social (o sigui, que no tindràn dret a paro pel temps que han estat treballant per al papa).

I ara... un bloc!

Del publisher ’98 al space msn, del space msn al fotolog, del fotolog al facebook i del facebook al bloc.

Símbol de maduresa? Potser. Variació en funció del temps lliure? També pot ser. Voluntat d’autosuperació personal? Pse… bueno...

De totes maneres, intentarem fer este espai una mica més “serio” que el descerebrat fotolog, i el multitudinari facebook, tot aprofitant l’avinentesa de que sembla que hagis de tenir una ment i una capacitat de concentració ultradesenvolupades per a tenir un bloc.

Així, vull intentar aprofitar per comentar els dubtes, inquietuds i novetats que sorgeixen durant la setmana, laboralment parlant, i que sempre són discutibles. A veure si així aprofitem i resolem dubtes que la gent sempre tenim en l’aire…

Les pataques i les bajoques agafen una altra temàtica, qui sap si més constructiva i tot!